Is figureddas de brunzu e su mari ispantosu_di Giovanni Lilliu

Candu custu patrimóniu de cultura e morali est cumpliu, est prontu a dh’ar- regolli, a dhu fai própriu e a dhu portai a su puntu prus artu de dignidadi istórica, sa cultura nuràgica, chi pigat su nomini de is nuraxis. Est custu su tempus de sa segunda natzioni sarda, chi durat milla annus, de su 1500 a su 500 ainnantis de C. E no naraus de s’influéntzia de custa cultura ancora in su periudu de s’istória coloniali e in sa resisténtzia sarda fintzas a oi.

In is tempus de is nuraxis, mancai sigat sa divisioni politica e amministrativa in partis de sa Sardigna, s’istrutura culturali torrat a èssiri omogènea, in su sentidu de sa natzioni. In dógnia logu bestiàmini e laurera; in certus logus si produit in s’indùstria de is mineralis chi si agatant in cantidadi.

Sa religioni, in costuminis, is régulas, is modu de bivi personali est in so- ciedadi, sa lingua e is caràteris de su corpus e de su sentidu funti comunus in totu s’isula e faint logu a un’àtera unidadi de menti e de coru.

Nascit insaras e pigat poderi una aristocratzia chi tenit su fundamentu in sa religioni, in d’una forma de autodisciplina e in d’una sociedadi or- ganizada aundi est capu unu soberanu: rei, predi, cumandanti militari e giugi in su própriu tempus e totu in d’unu. Si format un’istadu sardu autónomu, indipendenti e libberu. Est su tempus de s’istoria sarda fata de is Sardus, chi tenint cuscéntzia de s’impor- tàntzia de issus etotu in su movimentu de su Mediterràneu. Est insaras chi sa Sardigna pigat sa figura politica de polis, in can tu connoscit un’ordinamentu giuridicu própriu, tenit citadis, tocat casi una rivolutzioni in sa sociedadi e in s’economia, e custu asuba de totu in su séculu Vili ainnantis de C.

Su sinnu prus artu de custa cultura nuràgica funt is nuraxis: turris a forma de conu, cun d’unu o prus aposentus abbovidaus, a tholos comenti narant is Grecus antigus chi ant chistionau de custus fàbbricus poderosus comenti e de cosa insoru. Si ndi contant prus de setimila, presentis in totu su territóriu. Certus funt castedhus, fatus cun tanti arti militari e beilesa ar- chitetónica chi si podint pònniri intra is maraviglias de su mundu passau. Est interessanti a biri comenti e cantu custas turris, fatas cun perda manna a mura bullu, assimbillant a is turris de sa Corsica e a is “talaiots” de is Balearis, mancai is monumentus de custas ùrtimas isulas non tengant sa mannària chi mustrant is nuraxis sardus. Si bit cun craresa in custus fàbbricus s’aitesa de ispiritu e s’inginnu mediterràneu e su parentau de forma e de ambienti de su nur (custa arrexini est difùndia in totu su mundu sardu-corsu e baleàricu, e nure est su nomini antigu de Menorca).

Is sepulturas de su tempus, chi si nant tumbas de gigantis e chi benint de un’antiga forma ocidentali (dolmen, altèe couverte), funti monumentalis comenti a is nuraxis, po sa mannària e po s’istrutura a perdas mannas chentza de cimentu. De pranta a retàngulu chi acabbat in tundu de una parti, de s’atera sa tumba fait biri una pratza a mesu circu chi serbiat po is ofertas a is mortus chi poniant, totus impari e in medas, aintru de sa fossa in su fàbbricu. In certus casus acanta de sa tumba figurant perdas trabballadas (bètilus), cun sinnus de ogus, de titas o fatas in forma de membra, chi dimustrant sa continuidadi materna mediterrànea. Est de nai chi sa tumba de is gigantis si assimbillat prus acanta sa nau o naveta de Menorca.

Àteras cosas de fai mercai funt is tem- plus de forma diversa, a megaron, a sa moda greca prus antiga, de pranta prelongada: e, cussus in cantida- di, fatus a putzu cun d’una lollixedda ananti. Candu custus edifitzius faint parti de unu santuàriu, si cumprendit s’importantzia politica e sociali chi ndi resultat: centrus de festa religiosa e de mercau, innui badhant e cantant in coni e si afiotant is comunidadis chi de dógnia parti arribbant a is logus de cultu, su prus a pei, cun donus de dógnia arratza po is divinidadis. Fiat própriu in custus logus chi si podiat intendi e manifestai s’iden Poita in custas immàginis de su periudu aristocràticu de s’edadi de is nuraxis, nosu bideus chentza duda sa realidadi de una Sardigna chi non est subbordinanda a nisciunu o integrada a i poténztzias de foras. Antzis resultat una terra chi isfidat de pari a pari is àteras de su Mediterràneu, fintzas is prus mannas, comenti sa greca e is orientalis, cun d’una fortza de vida cosa sua chi ponit in èssiri s’identidadi e sa diversidadi de sa natzioni protosarda.

Ma própriu candu s’isula fiat a su puntu màssimu de progressu, cumentzat s’iscóntriu comenti e una necessidadi istèrica. Is Sardus depint gherrai casi po unu séculu po difèndili sa libbertadi insoru e s’indipendéntzia de sa terra insoru de su colonialismu e de s’imperialismu de is Fenicius e de is Cartaginesus. A sa fini, bintus, pigant su camminu tristu de is montis innui benint inserraus comenti e in d’una riserva indiana. Insaras su natzionalismu de istadu (un’istadu furisteri) nei dh’iat fata apitzus de s’etnia sarda. S’istória sarda, fata de is Sardus cun d’unu traballu de séculus, andat totu a s’arrovèsciu, benit fata innói de is opressoris: is furuncus chi be- nint de su mari (aici narat unu diciu sardu antigu). Sa Sardigna benit truncada in duus: una est cussa de su dominiu e de is intregaus a su poderi de su colonialismu imperialisticu, s’àtera abarrat a is resistentis chi abetant de torrai a fai, candu at a bènniri su tempus, sa natzioni sarda.

Poita custa natzioni, cuada in s’ispiritu, in sa traditzioni e in sa cuscéntzia politica de sa genti de monti arrebbella a totu is meris, fiat e est comenti e unu iceberg chi, de tanti in tanti, si fait a bili, candu si fait unu buidu de poderi de is imperialistas furisteris agiudaus de is Sardus chi ant bociu sa mamma.

A sa Sardigna ndi dh’ant bogada de su paradisu e dh’ant fata in trai, comenti e àteras natzionis aciuvadas, in s’istória de su mudori. Però issa tenit in com tanti arràbiu po torrai a sa frontera de su paradisu, in d’unu movimentu revolutzioneri de pópulu o de classi.

A pagu a pagu, s’istória de is catacumbas, cussa chi nant s’istória “inferiori”, s’istória de is isfrutaus, de is bogaus de fund’e arréxini, de cussus lassaus in s’ora, de is diversus, est essida de s’umbra e càstiat faci a un’istedhu chi parit de bonu destinu. Unu filu chi non si bit, ma forti, istringit in d’una solidariedadi noa pópulus e personas chi po tanti tempus no dhis ant permitiu de èssiri e dhis ant negau su deretu naturali de èssiri de diversu sentimuntu, cussu chi est sa libbertadi autèntica. Luegus, però, is bintus ant a èssiri is bincidoris in s’utopia de is ugualis, in s’utopia libbertària, si dhu cuncedit s’istória e sa trascendéntzia.

About The Author